peixos

ABADEJO

És un peix blanc de la família dels gàdids que pot arribar a pesar 10 kg. El seu cos és allargat i esvelt, de color marró i el dors verd clar. Tenen una mandíbula prominent, sent la superior més petita que la inferior.

 

ANGUILA

És la cria de la anguila, semblant a una serp. Amida uns 8 centímetres, no arriba al gram de pes, i encara que no ho sembli quan es pesquen per al seu consum tenen entre dos i tres anys.

 

ESCORPORA

L’escorpora té el cap gran i un cos robust i comprimit cobert d’espines. Posseeix glàndules venenosa, que si et punxa amb elles no produeixen la mort encara que si sol ser molt dolorós. El seu color varia del vermell al taronja, en funció del fons on visqui. La seva grandària oscil·la entre els 20 i 30 cm., encara que poden trobar-se exemplars de fins a 60 cm.

EL VERAT

El verat durant els mesos d’estiu i fins a principi de tardor tenim l’oportunitat d’acostar-nos als, ports, costes, on en alguns moments es poden trobar els verats (Scomber scombrus), nedadors actius i forts que viuen en grans grups prop de la superfície, on s’alimenten de peixos petits. De cos bastant llarg i aerodinàmic, amb parpelles verticals i transparents, conten amb dues aletes dorsals bé espaiades entre les quals hi ha una sèrie de cinc espines darrere de la segona dorsal i de les aleta anals. De color verd i blau per damunt, platejat-blanquinos per sota. Compte amb ratlles fosques irregulars tipus zebra en el dors i la part superior dels flancs.

 

 El seu aliment és molt variable i consisteix en petits peixos, com hem esmentat abans, crustacis nedadors, etc.

 

Empassen tot el que es mou i és ideal per a intentar la seva pesca amb mosca.

PESCA

L’home extreu unes cent milions de tones de peix de l’ecosfera anualment, de les que només un 15% prové de l’aigua dolça, la major part de granges de peix.

 

La major part de la pesca es realitza a prop de la costa, ja que a l’oceà la dispersió es tant gran que a mes de dues centes milles es fa molt difícil pesca. Una gran part de les pesqueries es fan a àrees molt concretes del planeta com a la costa del Canadà, les costes de Normandia… son les àrees d’aflorament on vaixell de tot el món capturen tones de peix dels països desenvolupats.

 

 

 

De les cent milions de tones, una quarta part es llança i es retorna al mar (morralla)  perquè no es pot comercialitzar. Entre ella es troben les tortugues, els taurons, dofins…

 

MUSCLO

Actualment hi ha molts tipus de moluscs. El musclo es un del mes apreciats en la societat actual. Normalment en pots trobar en petites platges de roca (cales). Estan enganxats en les roques tocant a l’aigua però quant baixa la marea no els hi toca. Estan amagats entre les algues marines. Per agafals tenen que fer la mida adequada i tens que anar en molt de compte ja que et pots tallar. Tens que agafar un gabinet i punxar davall del musclo en compte de no fer malbé les demés espècies marines. En la cuina son molt apreciats, ja que en el seu interior hi ha un petit “gall” molt gustos. Es poden cuinar de diverses maneres.

             

PESCA SUBMARINA

 

A manera de resum direm que existeix una legislació estatal que s’aplica a Aigües exteriors i que cada Comunitat Autònoma disposa de la seva pròpia legislació per a aigües interiors. No obstant això hi ha determinats punts en comú que podem destacar: Es denomina pesca submarina a tota la pesca esportiva en la qual és necessari submergir-se per a cobrar la peça. És a dir, agafar un pop amb la mà és pesca submarina. Per a practicar la pesca submarina ha de treure’s una llicència de pesca en alguna Comunitat autònoma. Aquesta llicència, encara que expedida per a aquesta Comunitat té validesa per a tota Espanya, excepte a data d’avui (2008) Andalusia que exigeix la seva i Galícia on es demana una convalidació. Per a obtenir la llicència, que té un any de durada, és necessari obtenir un certificat mèdic. Depenent de la comunitat, no poden pescar els menors d’edat. No es pot pescar més de 5 kg al dia, excloent la major de les peces. És a dir, pescar dues peces una de 10 kg i altra de 4 kg és legal. Pescar quatre peces de 2 kg és il·legal. Extracció de marisc està prohibida excepte rares excepcions. La pesca de cefalòpodes està permesa en algunes Comunitats Autònomes. Com arma de pesca només es poden utilitzar fusells la força dels quals d’embranzida hagi estat realitzada pel pescador. D’aquesta forma no s’admeten fusells d’aire comprimit alimentats per botellines, ni accionats químicament (pólvora). És obligatori l’ús d’una boia de senyalització. És obligatori estar en disposició d’un segur de responsabilitat civil, el qual es pot obtenir fàcilment al federar-se en la FEDAS. No es pot pescar prop de la zona de banyistes (com platges). Només es pot pescar entre la sortida i l’ocàs del Sol. Està prohibida la venda del peix.

Primera extinció: es va donar fa uns 435 milions d’anys (paleozoic-era primària). Es creu que la causa fou una llarga glaciació que quasi acaba amb la vida marina, alguns peixos varen sobreviure i els invertebrats pagaren un fort tribut.

• Segona extinció, extinció massiva del Devonià superior: fa uns 367 milions d’anys (Devonià). Desapareixen un gran nombre d’espècies de peixos i el 70 % dels invertebrats marins.

• Tercera extinció, extinció permiana: es donà fa uns 245 milions d’anys (entre la era primària i secundària). Fou la més letal de totes; van desaparèixer el 90% de les espècies marines i terrestres, el 98% dels crinoïdeus, 78 % dels braquiòpodes, 76% de briozous, 71% de cefalòpodes, 21 famílies de rèptils i 6 d’amfibis, a més a més d’un gran nombre d’insectes. Els trilòbits s’extingiren.

• Quarta extinció: fa uns 210 milions d’anys (Triàsic). Desapareixen el 75% dels invertebrats marins i s’extingeixen els rèptils amb caràcters mamiferians, donant pas als dinosaures.

• Cinquena extinció, extinció del Cretaci-Terciari: la més famosa, fa uns 65 milions d’anys. Es produeix l’extinció dels dinosaures i ammonits. Els mamífers s’estenen pels espais terrestres i els peixos s’apoderen dels mars.

BARRACUDA

Situada en el cim de la cadena alimentosa del mar, formant part, juntament amb els taurons del grup de superpredadors. La barracuda gaudeix, des de sempre d’una molt dolenta reputació. Però en realitat és molt més el que s’ignora que el que se sap d’aquest meravellós animal.pertanyen a l’un gènere de peixos carnívors d’aigües profundes cridat esfirenos. Coneguts vulgarment com barracuds, constituïxen l’únic gènere en la família dels esfirénidos. Una de les seves característiques més cridaneres és que ataquen a les seves preses amb gran rapidesa es coneix que en una arrencada de la seva poderosa cua pot accelerar de 0 a 90 km/h. La longitud d’aquests voraços peixos oscil·la entre els 45 cm de les espècies menors fins a 1,8 m aproximats de la gran barracuda. Aquest peix és conegut també com el “tigre dels mars”, tant per la seva formidable grandària com per la seva hostilitat cap a l’ésser humà.

El bacallà és un dels peixos marins més comuns i amb més importància, des del punt de vista econòmic a Noruega. Es troba de manera extensiva en l’extrem nord de l’Oceà Atlàntic i existeixen dos tipus principals: El bacallà migratori oceànic i el no migratori costaner. El bacallà costaner és un peix que viu sobretot en el fons del mar, mentre que el bacallà migratori és més pelàgic. De les diferents espècies de bacallà que es troben en aigües noruegues, el bacallà noruec de l’Àrtic (en fase de fresi) és el més important. Passa la major part de la seva vida en el Mar de Barentz, però migra tant en la seva edat juvenil com en la seva edat madura quan està en l’època de la fresa. Les seves zones de fresa s’estenen des de les costes de la província de Finnmark fins a la península de Stad a l’oest de Noruega. Però les zones de fresa més importants estan més enllà de les Illes Lofoten.

VAIXELLS DE PESCA

 

Es denominen vaixells pesquers a tot tipus d’embarcacions marítimes dissenyades i equipades especialment per a ser utilitzades en les labors de pesca de les diferents espècies marines comestibles que existeixen. Un vaixell o embarcació és qualsevol construcció còncava i fusiforme, de fusta, metall o altre material, capaç de surar en l’aigua i que s’utilitza com mitjà de transport i pesca. Aquells vaixells amb una o diverses cobertes, la grandària de les quals, solidesa o força és adequat per a activitats marítimes importants, reben el nom de bucs.

 

 

Babord i Estribord. Amuras i Aletes. :

 

 Per a reconèixer que costat del buc ens vam trobar mentre naveguem o en el port, ens situarem en la part de popa en la línia imaginària que divideix el vaixell per la meitat (línia de cruïlla) i mirant cap a proa, totes les parts del buc situades a la nostra esquerra es diuen que estan a babord i els seus oposades a estribord, cada banda i costat corresponents es diuen babord i estribord respectivament.

 

 

EL CURRICAN

El currican és una tècnica de pesca des d’embarcació consistent a arrossegar un esquer o cimbell, de tal forma que el peix s’asseu temptat en la seva captura. Existeixen una sèrie de tècniques segons el tipus d’espècie que es pretengui capturar. com són esquer utilitzat, velocitat de l’embarcació, aparells de pesca etc.

 

 Les definirem com currican de superfície, currican de mig fons i de fons. Dintre de cadascuna d’aquestes modalitats hi ha diferents mètodes, els convencionals i els personals utilitzats per cada pescador acord a les seves experiències. El currican de superfície es diferencia de les altres modalitats que l’esquer no va llastrat, de tal forma que roman en superfície o a escassos centímetres d’ella en tot moment. Les espècies són variades ja que poden capturar-se espècies l’hàbitat de les quals sigui indistintament de fons, mig fons i superfície. Es poden capturar tot tipus d’espècies com bonics, melves, verats, palometes, servioles, llobarros o fins a algunes varietats de peixos de fons.